dilluns, 22 de desembre del 2014
divendres, 19 de desembre del 2014
Malafogassa
Situada estratègicament al costat del pont de Malafogassa on hi havia l’encreuament dels camins que aneven a Sau , a Castanyadell i a Bancells, de la casa de Malafogassa no hi noticies fins al segle XVII. No apareix en el fogatges del 1553 però si que hi ha referències en l’Arxiu Episcopal de Vic on es parla entre d’altres de la venda que va fer-ne Bernat Bojons de Sant Sadurni, a Pau Roure i al seu pare Gaspar Roure, ferrer de Vilanova, el 26 de Febrer de 1876.
La casa es de planta rectangular amb les corts a la part de baix i el pis, al que s’hi accedeix des de l’era que hi ha al cantó de llevant.
La casa te un cobert entre la carretera de Castanyadell i la Riera Major que servia de graner i pallissa.
Can Burjada (Vilanova)
Des que es coneix, la casa no ha canviat de familia propietària i encara es dedíquen a la pagesía.
L’edifici es de planta rectangular amb la teulada a dues vessants. Consta de planta baixa , pis i golfes que servien de graner.
En la imatge de la façana s’hi aprecia un afegit fet posteriorment a la construcció original, així com un magatzem adossat a la façana . Les obertures son quadrangulars i de diferents èpoques, segons indiquen els materials emprats. La porta presenta un arc escarcer fet amb materials mes moderns.
Com a curiositat, a la façana hi destaca un rellotge de sol de considerables dimensions.
Can Tordera (Vilanova de Sau)
Pel que fa a la masia antiga i ha noticies des de l’any 1582 encara que semblaria mes antiga tot i no apareixer en els fogatges de 1553. Aquesta es de planta quadrada amb el carener perpendicular a la façana.
Comentar també que aquesta casa es coneguda també com a Can Garrot però no he pogut esbrinar quina es la raó tot hi haver parlat amb gent del poble.
Font de Martí (Vilanova)
A la casa de Font de Martí pertanyent al terme de Vilanova de Sau s’hi arriba per la carretera que va de Vilanova o Can Tordera al pont de Malafogassa. Està per sota del Puig Rodó i amb vistes a la Riera Major amb el quintà i la casa de les Planes al fons i la riera de Font de Martí a sota.
D’aquesta casa no s’en tenen noticies fins al segle XVIII, època en que apareixen moltes masíes. Utilitzada com a vivenda però no per gent pagesa, ha sofert modificacions recentment que han canviat la seva antiga forma però que s’han integrat perfectament en l’estructura original. Resaltar la façana de la casa amb una porta dovellada i l’any 1773 gravat, així com diverses finestres de pedra. Al costat de la casa i ha una font que segurament es la que li dona nom.
Can Mont (Bancells)
Can Mont està a tocar de l’esglesia de Sant Andreu de Bancells. Es una casa de planta baixa i pis que serveix de segona residència d'una persona encantadora amb qui vaig tenir el gust de passar un bon matí mostrant-me el territori i explicant-me anècdotes. La casa ha sofert alguna modificació, com pot ser un porxo a la porta d’entrada. Te al costat una altra edificació que correspondria a la cabana que també ha estat molt restaurada.
Suposadament es dels segles XVII o XVIII i durant algun temps va fer les funcions de fonda. En una porta lateral hi ha gravat l’any 1706 encara que ha estat reformada i no es original d'aquest lloc sino d'una porta lateral que va ser suprimida.
Rectoria de Sant Andreu de Bancells
Serrabaixa (Vilanova de Sau)
Serrabaixa o el que queda d’ella es troba prop de Vilanova de Sau. Sabem que era una masoveria del segle XVIII i va estar habitada fins els anys quaranta del segle passat. Era una casa no molt gran, de dues plantes i de economia de subsistència com tantes altres, amb un parell de cabres i aviram per a consum propi, i algunes petites feixes per cultivar, a més de treballar a fora per anar fent, segons m’ha explicat una persona que encara va conèixer els darrers estadants.
Com podeu veure ja només queden unes petites llenques de paret i aviat només en quedarà el record.
El Muner (Castanyadell)
El Muner, o el que queda d’ell, es una de les cases mes antigues de la parròquia de Castanyadell, ja hi ha dades des del segle XV i al 1553 hi vivia en Gaspar Monar i en els fogatges de 1497 hi figura simplement en Moner..
Situada al costat de la Riera del Jover o de Can Faire era una edificació bastant gran que estava formada per dos edificacions encara habitades al segle XIX. Sembla però, per el seu deplorable estat, que ja porta molts anys abandonada i passaria practicament desapercebuda si no fo per la cabana que encara està d’empeus a uns metres de la casa tot i que en bastant mal estat, que dona l’avis de que allí hi ha alguna cosa més, així com també el quintà de la casa encara no colonitzat del tot per el bosc.
dijous, 18 de desembre del 2014
40è aniversari de l’Aplec de Festa Major de Sant Andreu de Bancells
Imatges del 40è aniversari de l’Aplec de Festa Major de Sant Andreu de Bancells i de l'homenatge a Lluís Meinecke dels veïns de Sant Andreu de Bancells, Sant Hilari Sacalm i Vilanova de Sau.
LA SUBHASTA DEL POBLE DE SANT ROMÀ DE SAU QUEDA DESERTA
La subhasta del poble de Sant Romà de Sau ha quedat deserta, ja que no hi ha hagut cap candidatura dins del termini previst, que va finalitzar el passat dijous, 4 de desembre, segons ha informat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A hores d’ara, es desconeix el futur de la localitat. La subhasta no ha estat exempta de sorpreses.
L’ACA, propietària del poble, considera que els terrenys no són útils per a la gestió de l’embassament i els va posar a la venda per un preu de 2 milions d’euros amb l’objectiu de generar una activitat econòmica a la zona. Per aquest motiu, el terreny i la vintena de construccions van entrar en una primera subhasta, que es va fer efectiva a finals d'octubre.
Una de les cases abandonades de Sant Romà de Sau. Foto: Josep Maria Montaner
A la licitació només es va presentar un inversor estranger de nacionalitat búlgara, que semblava estar interessat en adquirir Sant Romà de Sau per fer-hi un projecte encarat al turisme. La subhasta es va anul·lar per uns errors administratius en la publicació de la finalització del termini. A més, segons ha explicat un portaveu de l’ACA en aquest diari, l’empresari interessat no va presentar l’aval bancari necessari preceptiu per aquest tipus d’operacions.
Per tot plegat, l’ACA va decidir obrir una segona subhasta, el termini de la qual va finalitzar la setmana passada. En aquesta ocasió, l’inversor ja no s’hi va presentar, tot i que va sol·licitar a l’ACA que s’allargués el període per tal de poder gestionar els avals bancaris a mitjans de desembre. Se li va denegar, argumentant que els terminis establerts en les pliques eren intocables.
Sant Romà de Sau havia estat una colònia per als tècnics que feien el manteniment de la presa, que a partir dels anys 90 va quedar pràcticament abandonada després que la política de l’empresa propietària dels terrenys canviés i decidís que els treballadors se n’havien d’anar. A partir de llavors, Vilanova de Sau ha estat negociant amb l’ACA perquè els terrenys fossin retornats al poble.
La població comptava amb unes 20 cases i tenia escola, piscina, caserna de la Guàrdia Civil i una església. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació. A l’antiga colònia encara hi tenen casa alguns treballadors i una parella d’okupes que han viscut la degradació de la zona. Una de les poques construccions que aguanten pràcticament intactes és la torre dels enginyers, que està igual que quan va ser abandonada l’any 1975.
Vista de Sant Romà de Sau des del Google Earth. Foto: Google Earth
dimecres, 17 de desembre del 2014
Sant Romà de Sau
La inusual sequera d’aquest any ha posat al descobert bona part de l’antic poble de Sant Romà de Sau i n’he fet fotografies de masies de les que encare en queden restes, algunes de les quals ja les he posat al blog i d’altres que les hi he de posar més endavant, però del que era el poble pròpiament dit i que serien les cases agrupades entorn de l’esglesia ja pràcticament no en queda res. Per aquesta raó les imatges que poso en aquest capítol volen ser un record del que havia estat el poble poc abans de ser colgat, quan ja era un poble condemnat en el que no s’hi havia fet res en molt anys i molta gent ja n’havia fugit.
Us hi poso també la contraportada del llibre de Maria D. Orriols, “Petjades sota l’aigua” perquè llegiu un passatge de l’obra, en que fa una descripció del que es veia venir i que fan imaginar els sentiments i l'angoixa que provocava en els habitants del poble un fet com aquell.
El Muner (Sota el Pantà)
El Pantà de Sau va deixar sota l’aigua la masia El Muner del terme de Sant Romà. Situada a la riba dreta del Ter, la darrera baixada de nivell del pantà l’ha deixat al descobert i ha permès comprovar el que resta de la gran pagesia que havia estat. No se sap exactament quan va ser construïda però en els fogatges de 1497, primers en que es feia constar el nom del cap de família ja hi apareix en Muner i en els de 1553 hi havia en Bartomeu Moner. Podeu veure com era la masia en la fotografia presa un estiu dels anys cinquanta en que encara es poden observar les garberes en els camps a punt de portar-les a la màquina de batre hi fer el paller.
.jpg)
diumenge, 14 de desembre del 2014
Molí de Dalt (Malafogassa)
El Molí de Dalt o del Ribé el trobem a la riera de Castanyadell poc avans d’ajuntar-se amb la Riera Major i a prop del Molí de Malafogassa. Al igual que del Molí de Baix ja hi ha referències des del segle XVI.
Com comentem també en referència al molí de Baix, segons el mapa del 1890 de Juli Serra, aquest molí seria realment el de Malafogassa. De totes maneres he trobat diversos errors en el nom de cases en aquest mapa en els que no hi ha dubte i poso en quarentena el veritable nom fins que ho pugui verificar.
Un pagés de Vilanova que els va coneixer em va explicar que el molí es va abandonar a principis dels anys seixanta. Els estadants aleshores ja no feien de moliners, ocupaven només l’habitatge i treballaven a bosc o fent feines de pagés per a altre gent quan era l’època. També tenien algun animal per a consum propi i algunes feixes per sobre el molí, com es pot comprobar si ens hi fixem be, encara que el bosc ja ho envaeix tot.
Un pagés de Vilanova que els va coneixer em va explicar que el molí es va abandonar a principis dels anys seixanta. Els estadants aleshores ja no feien de moliners, ocupaven només l’habitatge i treballaven a bosc o fent feines de pagés per a altre gent quan era l’època. També tenien algun animal per a consum propi i algunes feixes per sobre el molí, com es pot comprobar si ens hi fixem be, encara que el bosc ja ho envaeix tot.
Amb la Riera de Castanyadell que li donava la força.
Les Valls (Sant Andreu de Bancells)
Si volem veure Les Valls em d’anar on comença la Riera de Castanyadell sota el Puig d’Ases. Es una casa de la que hi ha referencies al segle XVII, que presenta un bon estat però a la que les reformes, sobretot l’arrebossat, han fet perdre l’aspecte de casa antiga i rustega típica d’aquells paratges. S’utilitza de segona residència i segurament gracies a això s’ha salvat de la fi que han tingut altres cases dels voltants tot i que la Vall de Castanyadell es una de les que conserven millor el patrimoni encara que alguna de les cases son reconstruccions totals de les existents antigament.
Les Artigues (Susqueda)
Als fogatges de 1497 ja apareix el cognom Artigues com a pertanyent a Sant Martí de Cantallops, com es coneixia Sant Martí Sacalm antigament, amb el que deduïm que la casa es mes antiga.
Les dimensions i els elements que es conserven deixen veure que era una casa important, porta dovellada, finestres amb els marcs de pedra tallats,
L’enrunament està molt avançat però encara es pot accedir al seu interior i veure diferents estances entre les que destaca encara la cuina principal.
El Vilar de Sau (Sota el pantà)
Sota el pantà també hi va quedar el conjunt d’edificacions que configuraben l’anomenat Vilar de Sau. Era una de les pagesies emblemàtiques de la vall. El seu orígen es anterior al segle XV. En els fogatges de 1497 hi figura com a cap de família en Vilar i al de 1553 en Joan Vilar. Era molt coneguda en el seu temps la font que hi havia una mica per sota la casa avans d’arrivar-hi i que donaba un doll d’aigua fresc i considerable. En una baixada del nivell del pantà de fa anys es va tornar a veure i encara rajava. La fotografia en blanc i negre de la casa que us mostro me l’ha donat en Joan Vilar fill d’un dels darrers habitants de la casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)